ROMONTSCH Sprache umschalten DEUTSCH

Publicaziuns

Sche Vus leis sefatschentar pli en detagl cun nies vitg, sia glieud, sia cultura e historia, lu recumandein nus a Vus las suandontas publicacziuns ch’ins sa – sch’ellas ein buca exaustas – retrer en ina libraria, directamein digl editur ni empristar en nossa biblioteca.

Publicaziuns dalla Fundaziun Pro Laax


Activitads Laax

Activitads Laax


La fin digl onn vegn mintgamai publicada «l’agenda da Laax» cun adressas e numers da telefon d’uffecis ed uniuns, informaziuns, plans da vacanzas dalla scola ed ina survesta dallas occurenzas las pli impurtontas dil vitg e dallas uniun.

© Fundaziun Pro Laax

L’agenda vegn repartida en tuttas casadas e sa era vegnir retratga gratuitamein dalla canzlia communala.
Empustar
Dapli ...

Nums da funs dalla vischnaunca da Laax

Nums da funs dalla vischnaunca da Laax


Sin la carta ein era d’anflar ils nums da funs dallas vischnauncas vischinas da Falera, Flem (parzial), Sagogn e Schluein.

© Fundaziun Pro Laax (2018)

La carta, edida en collaboraziun cun la Fundaziùn calender Per Mintga Gi, san ins retrer per 5.- frs. (gratuit per habitonts da Laax) dalla canzlia communala.
Empustar

Ulteriuras informaziuns en connex cun ils nums locals e da funs mira era «Laax, ina vischnaunca grischuna» (1978).
Dapli ...

La detga dil Lag digl Oberst

La detga dil Lag digl Oberst


Riccarda Camenisch Congo (text) e Pia Valär (illustraziuns) raquentan la detga dil Lag digl Oberst e sco quel ha survegniu siu num. Il lag giudem il vitg da Laax ei in liug tut special – era per Joachim, la persuna principala dil cudisch d'affons. Il lag ei siu plaz preferiu, e sch'ei dat problems en scola culs conscolars pli vegls, anfla el ruaus e consolaziun alla riva dil Lag digl Oberst.

Aschuntau al cudisch ei era in DC. Sin quel legia Myriam Pelican-Camensich l'entira historia, e la cantadura Ursina Giger interpretescha cun vusch fina las quater cumposiziuns, ch'ein cun lur plaids poetics in element central dalla historia. Sin il DC ein era d'anflar las notas ed il tractat digl historicher Martín Camenisch ch'ei sefatschentaus cun la veta dil colonel Christoph Joachim Anton de Montala (*1753-†1844) da Laax che duei - tenor la detga - haver dau il num al Lag digl Oberst.

Lungatg: Romontsch e tudestg.
© Fundaziun Pro Laax (2017)

La publicaziun san ins retrer per 25.- frs. + cuosts da spediziun dalla Fundaziun Pro Laax.
Empustar
Dapli ...

Senda da cultura Laax

Senda da cultura Laax


La senda circumdescha il vitg da laax e meina Vus tier objects da muntada speciala. Quels vegnan declarai cun tablas d’informaziun. La senda ei accessibla stad ed unviern. Lunghezia dalla senda: ca. 8 km, cuoz: ca. 2 uras.

© Fundaziun Pro Laax (2014)

Flyer senda da cultura
Tablas senda da cultura

Il flyer san ins era retrer gratuitamein tier ils biros turistics.
Alla pagina d’internet dil biro turistic
Dapli ...

La detga dil Crap Fraissen

La detga dil Crap Fraissen


La detga: Sur il Lag Grond da Laax era in sgarscheivel crap, ed ins raquintava che las strias erien schon vidlunder da stuschar quel el lag per far ir surò l'aua e far ir sutsura la vischnaunca, e lu han ei getg: «Seduvrei, avon che Gioder de Falera tucchi!» E lu ha il zenn grond tuccau da gis e las strias han stuiu schar el liug il crap.

L'autura ha mess la veglia detga en in context actual. Ella raquenta d’ina spassegiada che Nora ed Andrin han fatg culs geniturs sil Crap Fraissen. Leu han els fatg stem dallas crennas, cuppas e ruosnas el carpun. Els ein sedumandai tgei che schabegiass sche quel sesligiass e ruclass in gi dalla plaunca giu encunter il vitg.

Text: Riccarda Camenisch Congo.
Illustraziuns: Luis Coray.
Musica: Rest G. Tuor.
Lungatg: Sursilvan, rumantsch grischun e tudestg.
© Fundaziun Pro Laax (2011)

Exaust, ei avon maun en biblioteca.
Alla pagina dalla biblioteca
Dapli ...

Arcun da tradiziun

Arcun da tradiziun


Entrei en la veta d’antruras.
En fuorma cumpacta dat la pintga borschura ina survesta da quei che spetga il visitader els singuls locals da nies museum ch’ei vegnius aviarts 1980 ella anteriura cascharia da Laax.

Sin in plan anfl’ins era ils objects specials – casas, baselgia e capluttas – dil vitg.

Lungatg: Romontsch e tudestg.
© Fundaziun Pro Laax (2004)

La broschura san ins retrer a caschun d’ina viseta el museum.
Dapli digl arcun da tradiziun ...
Dapli ...

Laax – Grischun

Laax – Grischun


Il cudisch ei vegnius edius dalla Fundaziun Pro Laax cun caschun dalla festivitad «550 onns brev de libertad». L’ovra cumpeglia la historia e prehistoria, la geologia, il lungatg, la cultura e las tradiziuns, sco era la historia dalla colonisaziun dil vitg, plinavon il svilup dalla vischnaunca e dil turissem.

Redacziun: Alfons Maissen
Lungatg: Romontsch.
© Fundaziun Pro Laax (1978)

Exaust, ei avon maun en biblioteca.
Alla pagina dalla biblioteca
Dapli ...

DVD 550 onns libers da Laax

DVD 550 onns libers da Laax


1978 commemoreschan ils «Libers da Laax» ils «550 onns brev da libertad» cun il teater el liber «La glisch della libertad» da Donat Cadruvi, cun in til e differentas occurrenzas culturalas.

Il film da Max Hänsli muossa impressiuns da quellas festivitads.

Lungatg: Romontsch e tudestg.
© Fundaziun Pro Laax (1978)

Ei avon maun en biblioteca.
Alla pagina dalla biblioteca
Dapli ...



Publicaziuns dalla vischnaunca Laax


Vischnaunca Laax

Vischnaunca Laax


Sche Vus haveis tscherniu Laax sco liug per habitar ni far vacanzas porscha quei cudischet informaziuns davart la historia, la cultura, la politica e l’economia da nossa vischnaunca.

Lungatg: Romontsch e tudestg.
© Vischnaunca Laax (2016)

Il cudischet sa vegnir retratgs gratuitamein dalla canzlia communala.
Empustar
Dapli ...

Ovras

Ovras


Ediziun festiva per il tschienavel onn de naschientscha 1871-1971 dil poet e scribent Flurin Camathias. Publicadas ein emprovas che dattan in'idea da sia lavur e da siu patratg en favur da nies lungatg e nossa cultura. Las «Historias dil Munt s. Gieri», la novella «La Ligia Grischa» ed ils dus tractats «Pertgei nus vulein restar Romontschs» e «Davart critica litterara» vegnan edidas entiras ed entratgas. Da sias poesias ein cheu restampadas siatonta.

Redacziun: Alfons Maissen.
Lungatg: Romontsch.
© Vischnaunca Laax (1971)

Exaust, ei avon maun en biblioteca per investa.
Alla pagina dalla biblioteca
Dapli ...

V centenari della libertad de Laax 1428-1928

V centenari della libertad de Laax 1428-1928


Mustér, ils 31 da fenadur 1428: Il cont Rudolf de Werdenberg-Sargans venda ses dretgs sul comitat e segneradi da Laax als Libers sur igl uaul da Flem per 300 ducats.

Die Freiheitsbriefe von Laax / Las brevs della libertad de Laax - Ils sigils dils Libers - La muntada della brev de libertad de 1428 - Ils libers de Sevgein - Seregurdei! Pintga scena per la fiasta commemorativa dils Libers de Laax igl onn 1928, da Pader Maurus Carnot.

Lungatg: Romontsch e parzialmein era tudestg.
© Vischnauncas Laax e Sevgein (1928)

Exaust, ei avon maun en biblioteca per investa (negin emprest).
Alla pagina dalla biblioteca
Dapli ...



Diversas


Munds-Welten – Luis Coray

Munds-Welten – Luis Coray


«Igl art ston ins exercitar. Adina da niev», ei la tenuta digl artist Luis Coray da Laax, daventaus enconuschents cunzun entras sia cumposiziun dallas ‘Sendas oranscha’. Sin la via d’art dil pictur e performer romontsch multifar ei la tscherca cuntinuonta e passiunada in factur persistent. Per l’emprema gada cumpara ussa ina monografia cun numerusas lavurs da Coray. Entras las contribuziuns dad Arthur Godel, Beat Stutzer ed Erwin Ardüser intervegnin nus dapli dalla lavur digl artist sursilvan.

Lungatg: Romontsch e tudestg.
© Chasa Editura Rumantscha (2016), ISBN 978-3-03845-038-2

La publicaziun san ins retrer per 46.- frs. + cuosts da spediziun dalla Chasa Editura Rumantscha.
Alla pagina dalla Chasa Editura Rumantscha
Dapli ...

DVD Salums – insla dils beai?

DVD Salums – insla dils beai?


Salums ei in uclaun da Laax. Tochen ils onns 1960 in liug ruassaivel, idillic e sulegliv amiez igl «Uaul grond» cun ina survesta magnifica sur la Foppa. Oz ei Salums in vitg cun varga 200 habitaziuns, vellas e residenzas da vacanzas. Mo tgi steva en quei liug avon ch’ils turists ein vegni? Sch’ils indigens discuorran oz da Salums, lura seregordan els beinspert digl eremit «Tesli», il Mathias Cavelti che haveva anflau leu sia pasch, dils dus originals Sep e Toni Burkhardt che han passentau l’entira veta egl uclaun, digl artist Carl Strauss e dalla famiglia da Turitg che haveva cumprau avon varga 50 onns l’Isola Beata, ina casa dalla quala negin saveva propi tgei che capitava davos ses mirs.

In film d’Eligi Derungs.

Lungatg: Romontsch cun suttetels tudestgs.
© RTR Radiotelevisiun Svizra Rumantscha (2015)

Ei avon maun en biblioteca.
Alla pagina dalla biblioteca

Sa vegnir retratga da RTR.
Alla pagina d’internet da RTR
Dapli ...

DC Elements

DC Elements


«Daco adina mo vuler cantar novas canzuns, e buca schar resunar puspei inagada las veglias?» Sut quei motto ei vegniu mess ensemen in program musical che ha stretga relaziun cun nossa identitad cantica. L'emprema part cumpeglia tematicas dalla natira. Ella secunda part schein nus reviver canzuns popularas, canzuns che tractan l'amur e tristezia. La tiarza part ei dedicada all'encarschadetgna, al lontan, al nunenconuschent, al futur.

Dirigent: Umberto Camathias.
Interprets: Chor viril Laax, Rinaldo Camathias (Tenor), Clau Scherrer (Klavier).
© Chor viril Laax (2012)

Il DC san ins retrer per 30.- frs. + cuosts da spediziun dil Chor viril da Laax.
Alla pagina dil Chor viril Laax
Dapli ...

DVD Ei vegn in temps

DVD Ei vegn in temps


Gion Balzer Casanova da Laax e Carli Scherrer da Trun ein omisdus stai scolasts, organists e dirigents ed els han omisdus cumponiu canzuns ch'ein daventadas popularas tier nus ed autrô. En Surselva dat ei strusch in chor che vess buca cantau «La davosa steila» ni «La sera sper il lag».

Co neschan quellas canzuns che plaian a nus aschi bein? Quella damonda tschenta Gieri Venzin en siu film. El ha visitau Carli Scherrer e Gion Balzer Casanova a casa ed el ha accumpignau els en lur refugis, allas emprovas da cant ed als concerts da renconuschientscha ed engraziament ch'han giu liug igl onn 2008 a caschun da lur 70avel anniversari a Trun ed a Laax.

Lungatg: Romontsch cun suttetels tudestgs.
© monte films (2012)

La DVD san ins retrer da monte films.
Alla pagina da Gieri Venzin
Dapli ...

DVD Fiastas e tradiziuns da baselgia a Laax

DVD Fiastas e tradiziuns da baselgia a Laax


La Pleiv catolica da Laax ha vuliu documentar en in film il scazi cultural dallas fiastas e tradiziuns da baselgia, sco quei ch'ellas semuossan a Laax el decuors dad in onn. Siat termins ein vegni tscharni. Il film entscheiva cun la Perdanonza da Laax igl atun 2010 e finescha cun la Messa si d'alp la stad 2011.

Ina documentaziun da Maria Cadruvi ed Andreas Joos.

Lungatg: Romontsch e tudestg.
© Pleiv catolica Laax (2011)

La DVD san ins retrer dalla Pleiv catolica Laax.
Alla pagina dalla Pleiv catolica Laax
Dapli ...

Bandieras jastras

Bandieras jastras


La veta aventurusa da capitani aid-maior Gion Rest Coray da Laax e da ses fegls.

Il roman pren sia entschatta egl onn 1827. Da quei temps regeva buca mo in grond viriveri politic el Grischun, anzi era il fomaz. En quei turmegl sedecida il giuven Gion Rest Coray da Laax per il survetsch da mercenari. Ensemen cun biars auters fa el part dil regiment grischun 31 en Hollanda. Pli tard lai el pladir en survetsch sco mercenari. Quella gada serendan ils Grischuns en l'Italia per survir al stadi dalla Baselgia. Las arbagias ein denton scartas ed accumpignadas da gronda incertezia e trumpadas.

Roman fictiv d'Alexander Camathias.

Lungatg: Romontsch.
© Alexander Camathias (2010)

Il cudisch san ins retrer per 25.- frs. + cuosts da spediziun tier la Lia Rumantscha.
Alla pagina dalla Lia Rumantscha
Dapli ...

DC Temps

DC Temps


Ei setracta d’in project ella cumbinaziun musica, litteratura e grafica. Gion Andrea Casanova da Laax ha fatg las melodias per diesch poesias romontschas da Gion Cadieli, Gian Fontana, Michel Maissen ed Alfons Tuor.

Cant e musica: Gion Andrea Casanova.
Concept e dessegn: Remo Caminada.
© Gion Andrea Casanova & Remo Caminada (2009)

Exaust, ei avon maun en biblioteca.
Alla pagina dalla biblioteca
Dapli ...

40 onns Uniun samaritana Laax

40 onns Uniun samaritana Laax


Pintga scartira giubilara.

In'uniun entscheiva per regla sia activitad cun la radunonza da fundaziun. L'Uniun samaritana da Laax ha fatg quei in tec auter. A caschun d'ina radunonza dall'Uniun da dunnas da Laax la primavera 1967 ha il plevon Gion Caminada animau da fundar ina uniun samaritana per saver porscher el vitg in emprem agid urgent. Quella proposta ei vegnida beneventada vivamein e las dunnas han immediat concludiu d'organisar in emprem cuors per samaritans. Ils 30 da matg 1968 han ils iniziants e las iniziantas salvau la radunonza da fundaziun.

Lungatg: Romontsch e tudestg.
© Uniun samaritana Laax (2008)

La publicaziun sa vegnir retratga dalla Uniun samaritana Laax.
Alla pagina d’internet dalla Uniun samaritana Laax
Dapli ...

DC La sera sper il lag

DC La sera sper il lag


Cumposiziuns da Gion Balzer Casanova.

L'ediziun cumpeglia 20 canzuns e la Missa Dona nobis pacem.

Interprets: Chor mischedau Laax - Chor viril Laax - Chor da project Surselva - Cerchel musical Surselva.
© Chor mischedau Laax (2008)

Exaust, ei avon maun en biblioteca.
Alla pagina dalla biblioteca
Dapli ...

Werke-Ovras 1965-2004 – Toja Isenring

Werke-Ovras 1965-2004 – Toja Isenring


Toja Isenring ei provegnienta dalla Surselva. Ella ei attaschada alla cultura e natira da quella regiun. Quels dus 'craps da cantun' cumbinai cun ina lavur artistica dalla fantasia e dalla libertad, han menau el decuors d'ina liunga e multifara perioda da lavur ad in mund da maletgs caracteristics per l'artista. Ella cumbinescha differents stils ed ordlunder seresultan suandonts elements, elements empalonts per sia lavur: il narrativ, il decorativ ed igl abstract.

Prefaziun: Alessandro Anniballi.

Toja Isenring, ina pictur'artista dils munds ils pli differents: Brigitte Durrer.

Fassadenmalerei: Dr. Anne Stephan-Chlustin.

Lungatg: Romontsch, tudestg, talian.
© Revista Retoromontscha, 7018 Flem - Casa d'Uaul (2004), ISBN 3-033-00176-9

La publicaziun sa vegnir retratga tier la Galleria Isenring.
Alla pagina dalla Galleria Isenring
Dapli ...

Casa Caltgera Laax

Casa Caltgera Laax


50 onns dall'idea ad ina casa beingartegiada 1948 entochen 1998.

Il num da Maria Haefeli-Cahannes ei colligiaus stretgamein culla historia dalla Casa Caltgera Laax. 1948 ha «onda Maria», l’anteriura proveditura sociala dalla Foppa, Lumnezia, Stussavgia, Flem e Trin, entschiet ad enfilar sia idea.d'ina casa da vacanzas per mummas. Naven dall’idea tochen all’avertura ha ei aunc cuzzau 12 onns. Pér il schaner 1960 han Maria ed Adrian Haefeli-Cahannes saviu menar ad ina buna fin, respectiv ad ina buna entschatta, lur project social. La scartira giubilara ei in document historic che descriva cuort e bein la situaziun sociala da nossa regiun suenter la Secunda uiara mundiala.

Auturas: Maria Haefeli-Cahannes, Hildegard Tönz.
Lungatg: Romontsch e tudestg.
© Stiftung Casa Caltgera, Laax (1998)

La publicaziun sa vegnir retratga dalla Fundaziun Casa Caltgera.
Alla pagina dalla Fundaziun Casa Caltgera
Dapli ...

Laax ed il teater – Mariano Tschuor

Laax ed il teater – Mariano Tschuor


Historia e historias 1868-1998.
La cronica dil moviment da teater en nies vitg, rehamein illustrada cun fotos, muossa igl engaschi da bia persunas per quella sparta digl art.

Lungatg: Romontsch.
© Erwin Ardüser, Natalia Gliott e Mariano Tschuor (1998)

Il cudisch san ins retrer per 25.- frs. + cuosts da spediziun tier Natalia Gliott.
Empustar
Dapli ...

Ord miu diari

Ord miu diari


Il tetel dil cudisch tradescha da tgei ch'il cuntegn tracta. Igl autur ha mess sin pupi eveniments pigns e gronds ord sia veta. Il pur Rest Giacun Winzap da Laax ei staus enconuschents sco persunalitad originala e genuina. Ils texts ein screts a moda zun originala e fetg persunala.

Autur: Rest Giacun Winzap.
Lungatg: Romontsch.
© Rest Giacun Winzap (1997)

Exaust, ei avon maun en biblioteca.
Alla pagina dalla biblioteca
Dapli ...

DC Laudate Dominum

DC Laudate Dominum


Cant sacral dil Chor viril da Laax.

Dirigent: Linard Candreia.
Orgla: Marcel Solèr.
Trio Scherzo: Remo Arpagaus, Gion Andrea Casanova, Christian Klucker.
© Chor viril Laax (1996)

Exaust, ei avon maun en biblioteca.
Alla pagina dalla biblioteca
Dapli ...

Uniun da catschadurs locala secziun Vorab 1945-1995

Uniun da catschadurs locala secziun Vorab 1945-1995


1995 ha l’uniun da catschadurs locala Secziun Vorab festivau il giubileum da 50 onns dapi la fundaziun. Ord quei motiv ha la suprastaonza incaricau siu commember d’honur Gion Albert Coray da tschentar ensemen ina mudesta cronica (28 paginas).
Quella ei partgida en 6 parts, numnadamein:
1. Fundaziun, commembers, activitads en la politica da catscha
2. Tgira
3. Tirs da catscha
4. Exposiziuns da trofeas e seras hilaricas
5. Viadis ed excursiuns
6. Quei e tschei

Lungatg: Romontsch.
© Secziun da catschadurs Vorab (1995)

La publicaziun sa vegnir retratga dalla Secziun da catschadurs Vorab.
Alla Secziun da catschadurs Vorab
Dapli ...

Baselgia Laax

Baselgia Laax


Laax, s. Gagl e s. Othmar. Historia dil vitg e dalla pleiv.

Lungatg: Romontsch e tudestg.
© Pleiv catolica Laax (1990)

La publicaziun sa vegnir retratga dalla Pleiv catolica Laax.
Alla pagina dalla Pleiv catolica Laax
Dapli ...

100 onns Chor viril Laax 1884-1984

100 onns Chor viril Laax 1884-1984


Ufficialmein vegn il Chor viril Laax menziunaus l’emprema gada igl onn 1884. Lu duei el esser entraus ell’Uniun da cant sursilvana. Ch’ei deva denton gia avon formaziuns da cant a Laax ei documentau ella «Cronica dil chor viril», scretta a maun dil scolast e dirigent Barclamiu Coray (1896-1970) per il giubileum da 80 onns chor viril. En quella san ins intervegnir ch’ins ha fundau a Laax 1870 in chor mischedau e 1875 in chor dils mats. Onns da fluriziun e success enconuscha il chor duront igl operar da scolast Barclamiu Coray ch’ei staus buca meins che 43 onns alla testa dil Chor viril e dil chor Chor baselgia Laax. Il Chor baselgia ed il Chor viril Laax ein duront decennis stai quasi identics, ils medems cantadurs ed il medem dirigent. Ch’il chor baselgia ha existiu gia avon l’Emprema Uiara mundiala demuossan ils statuts da 1912. Ils 6 da december 1971 decidan ils dus chors la fusiun formala.

Auturs: Ignaz Cathomen, Toni Camenisch.
Lungatg: Romontsch.
© Chor viril Laax (1984)

La cronica sa vegnir retratga dil Chor viril da Laax.
Alla pagina dil Chor viril Laax
Dapli ...