Ils lags da Laax

En periodas geologicas existan lags naturals buca ditg. Els ein transitoris ni silmeins suttaposts a midadas. Ellas Alps san ins considerar els per aschidadir sco products laterals dall'erosiun glaciala e sco formaziun dalla cuntrada dil temps da glatsch tardiv e dil temps postglacial. Els fascineschan cun lur diversitad, l'integraziun grondiusa en cuntradas da morenas, da grep, da paliu e d'uaul e buca sco davos cun lur varietad da colurs e cun la «duplicaziun» dalla cuntrada sin lur surfatscha (40).



Il vitg da Laax ei situaus agl ur occidental dallas restonzas dalla bova dil Crap da Flem. Denter il vitg ed igl Uaul Grond che sparta la Sutselva dalla Surselva sesanfla la cavorgia dalla Val da Mulin. Quella cavorgia era antruras in impediment considerabel per il traffic sin via. Cun la construcziun dalla nova Via dil Lucmagn e dalla plazza fiera (Marcau) sut il contadi dils Libers da Laax ei il vitg daventaus pli e pli impurtonts alla fin dil temps medieval (08).

Il vitg da Laax ei seformaus pér il 12avel/13avel tschentaner, surtut sco resultat da lavurs da runcada da purs suverans sin il territori da pastiras communalas da Sagogn (06; 07; 08). Il liug da Laax vegn numnaus per l'emprema ga igl onn 1290 en in register dalla catedrala da Cuera (37).

Siu num ei d'attribuir a sia posiziun denter ils lags (33). Manegiai ein il Lag Grond (Lag da Laax), il Lag digl Oberst (Lag Pign) ed il Lag Sec (dapi 1983 plazza da sport).

El contuorn dil vitg dat ei dus ulteriurs lags, il Lag Tiert ed il Lag Isla. Igl onn 2007 ei il Lag Artificial Nagens vegnius vitier (16).

Ils sis lags da Laax sedifferenzieschan fetg in da l'auter. Mintga lag ei seformaus differentamein. La formaziun stat mintgamai en connex direct cun la geologia, las relaziuns climaticas, ils fenomens naturals ed – el cass dils lags artificials – cun l'influenza humana. Corrispundentamein ei era l'affinitad dalla populaziun differenta. Per las visitadras ed ils visitaders e per ils hosps da vacanzas porschan ils lags in grond potenzial per scuvretgas ed aventuras.

Autur:
Rudolf Zuber, dr. sc. tecn., insch. forestal dipl. SPF/ETH, menader d'excursiuns cun certificat professiunal federal, GeoGuide Sardona. Teuchelweg 2, 7000 Cuera, 081 353 53 77 / 079 302 64 29, ruedi.zuber@spin.ch

Engraziament:
Prof. em. dr. O. Adrian Pfiffner ha contribuiu cun sia cussegliaziun specialisada essenzialmein alla reussida da quei rapport. El ha elavurau da niev e surluvrau differentas graficas. Jeu engraziel cordialmein ad el per quella lavur.